El 40% dels universitaris ha patit assetjament predatori
Segons una recerca de la UdL que avala la inclusió d'aquest delicte al Codi Penal espanyol
Descargar pdfÀrea de comunicació - Oficina de prensa UdL
Un 40 per cent de l'estudiantat universitari s'ha sentit víctima algun cop de l'assetjament predatori o stalking, en persona o a través de tecnologies de la informació i comunicació (cyberstalking). Així ho assenyala una recerca realitzada per la Universitat de Lleida (UdL) que es presentarà aquest dijous, 1 de desembre, a la Facultat de Dret, Economia i Turisme en el marc de la jornada Formes contemporànies de violència de gènere: Stalking. El treball, dirigit per la professora de Dret penal de la UdL Carolina Villacampa, avala la recent inclusió d'aquest delicte al Codi Penal espanyol (art. 172 ter), tot i que sense valorar l'adequació del delicte o les penes previstes.
Es tracta del primer estudi que s'ha fet a l'Estat espanyol sobre stalking després de la seua incriminació com a delicte. S'emmarca en el projecte de recerca sobre Formes contemporànies de violència de gènere: mecanismes jurídics de protecció de les víctimes, finançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat.
Els investigadors de la UdL han entrevistat 1.162 estudiants de vuit universitats, quatre catalanes i quatre del País Valencià. Les conclusions assenyalen que un 44 per cent de les noies i un 33% dels nois han estat víctimes d'aquest patró de conducta insidiós, "constituït per la reiteració de comportaments que fan la víctima objecte d'una atenció indesitjada, com ara temptatives de contactar-hi per mòbil, mail o per altres mitjans, deambular prop de casa seua o del seu lloc de treball, seguir-la... provocant por o intranquil·litat", explica Villacampa.
Es tracta del primer estudi que s'ha fet a l'Estat espanyol sobre stalking després de la seua incriminació com a delicte. S'emmarca en el projecte de recerca sobre Formes contemporànies de violència de gènere: mecanismes jurídics de protecció de les víctimes, finançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat.
Els investigadors de la UdL han entrevistat 1.162 estudiants de vuit universitats, quatre catalanes i quatre del País Valencià. Les conclusions assenyalen que un 44 per cent de les noies i un 33% dels nois han estat víctimes d'aquest patró de conducta insidiós, "constituït per la reiteració de comportaments que fan la víctima objecte d'una atenció indesitjada, com ara temptatives de contactar-hi per mòbil, mail o per altres mitjans, deambular prop de casa seua o del seu lloc de treball, seguir-la... provocant por o intranquil·litat", explica Villacampa.
L'objectiu de la jornada és analitzar tant jurídica com fenomenològicament l'essència de l'stalking i el cyberstalking, amb acadèmics juristes i criminòlegs i professionals del sistema de justícia penal i de l'àmbit assistencial. Entre els convidats destaquen dos reconegudes especialistes a nivell europeu, les professores Suzan van der Aa (Universitat de Tilburg, Holanda) i Laura De Fazio (Universitat degli Studi di Modena e Reggio Emilia, Itàlia). De Fazio és membre del Modena Group on Stalking, que fa recerca sobre el tema des de l'any 2009.
Més informació
Programa de la jornada: Formes contemporànies de violència de gènere
Notícia relacionada: Formes contemporànies de violència de gènere: STALKING